El primer retorn de Los Entrenos

Any 2006. Darreries de Maig

Onze homes que en un temps remot formaven un esquadró d'acció conjunta, estan repartits per la geografia mundial i situats en diferents sorts i destins. Senten al mateix temps un so paregut al de un xiulet per cans i alcen la mirada. Saben que la energia dispersa és novament convocada en un punt de l’ espai - temps.

Francisco Sevilla. El zarpazos. Localitzat al sud de la frontera txinesa-nepalí enmig d'un duel de celles pujades amb el cacic local Khalal Phyagphreng. Després d' abandonar el poble victorejat pels nins, fora dir ni una paraula i sense deixar l' expressió que l'ha fet vencedor del duel, vola ara tranquil·lament cap a Europa mirant vídeos de n'Arconada i de na Carmina Ordóñez (sense saber que aquesta ja és morta). Al mateix temps juga amb una serp de drap.

Juan José Pérez. El Español. Detingut a la ciutat de Berna, Suïssa, amb un carregament de 812 ampolles de laca de cabell Johnson’s i 12 quilograms de pastilles Smint retirades del mercat comunitari. Un pagador anònim ha dipositat 30.000 francs per la fiança i ara es dirigeix en una Lambretta del 59 cap a Espanya.

Joan Moyà Canyelles. Samba George. Discuteix assegut enterra de la part de darrera d' un vagó en tres idiomes a l’hora (swahili, bantú i francès) amb set contrabandistes, abord d' un tren estibat que el duu al port de Dar es Salam, Àfrica oriental. Els homes es posen nerviosos amb l’intercanvi injust al que els ha sotmès el nostre jugador i es posen la ma al cinto acostant-se massa. Haurà d' utilitzar part dels coneixements de Karate que el varen fer campió de Balears al final de la seva adolescència. Al tercer dia de travessia veurà retallada la figura de la catedral palmesana entrant a la badia en un vaixell de vela llatina

Carles Mandilego. Naughty boy. Cobreix amb un kayak al límit de les seves forces els set quilòmetres que separen l’Illa del Príncep Eduard i Nova Escòcia, al nord-est de Canadà, fugint de trenta tres canoes de la tribu dels Inuits, molt cabrejats per la seva darrera broma sobre la dona del Cap esquimal. Una tensa Sílvia Feliu li crida que faci més via i intenta distreure als esquimals fent més bromes amb resultats desiguals. Dos homes i un helicòpter els esperen per dur-los a l’ aeroport internacional d'Ottawa.

Sebastià Bujosa. La araña negra. Té dues opcions. O matar al periodista de Marca que l'ha anomenat com el pitjor esportista viu de l'any 2006 i aturar-ho tot, o penjar les botes i tornar al ciclisme on va triomfar en sis edicions de la ronda Banyalbufar - Banyalbufar. No deixarà que la seva filla se n'avergonyeixi més de son pare i ja està corrent als vespres com en Rocky voltant la Plaça de Toros quan ningú el veu i suportant guants de plom de deu quilos. Endavant campió. Sa porteria és teva

Francisco Ferrer. El Maradona de Albacete. Ryad. Aràbia Saudi. Calor sufocant. Fou traspassat del Gènova a Les Àguiles del Desert a finals de l'any passat. Poc després fou expulsat del seu club per ofendre a la família reial saudí per incontinència verbal en un sopar oficial, dient que Condolezza Rice no és l'aliada ideal per a la corona amb un peta a sa boca. Tornava a casa a les vuit de la tarda d' ahir hora espanyola, amagat en una caravana beduïna que anava cap a Damasco.

Joan Moyà Borràs. Espartaco Santori. Manté en aquests instants una conversa telefònica amb els calçons baixos amb un home al que creu Elsa Pataky, dient-li al telèfon -Penja tu primer...no, tu...no, tu primer... És a la part de darrera d’una limusina de vuit metres de llarg, a l’ autopista A 3 Madrid València, sense un duro a la butxaca.
Salvador Oliva. El príncep dels actors. Obligat a abandonar la ciutat de Vic pels mossos d'esquadra després de la setena interpretació, en tres dies i davant un públic inexistent a la Plaça Major, del monòleg que l’ha fet mig famós a la ciutat “Una nit vaig somiar que lligava a Vic”. Dos cossos de seguretat motoritzats escolten el Seat 850 llogat que el duu en aquests instants cap a la ciutat de Barcelona, directament al port.

Joan Fortuny. Aramis. Ciutat de Palma. Barri de La Vileta. Vilipendiat i humiliat per cinc yonquis que l’ han tancat al quart de “las fregonas”, sent com aquests pixen a la porta que suporta la seva esquena i xisclen de l’ eufòria del segon porro que li han robat juntament amb el bocata preparat per la seva al·lota. Sap que el trauran defora del Projecte Home i per això pensa en cercar una nova feina. Abans té un partit divendres i sap que en aquell moment no podrà dubtar

Daniel Goldspink. Danny boy. Sis manifestants eivissencs antiautovia l’ han confós amb el marit d’ Stella Matutes. Ara mateix corre per damunt de l’asfalt calent amb traje i corbata de tornada cap a la seu dels hotelers pitiüsos. Aquests li tanquen la porta de vidre als seus nassos pels mètodes extorsius als que ell abans els ha sotmès. El seu final, si no fos per l’ extrema facilitat que té per agredir al pròxim, seria com el del Capità Cook.
Rodo Gener. Satán. Després de l’autolessió produïda al seu braç per no haver d’ interpretar més el paper de Borja en la telenovel·la balear, resta darrera d’ una gran butaca d' orelles, acaronant un moix blanc, veient per deu minipantalles diferents els esdeveniments descrits. Reflexiona seriosament deixar de subvencionar a Los Entrenos davant la desfeta vital per separat que pateixen els membres de l’ Equip.

El divendres 2, lesionats, derrotats i malferits s'aixecaran i clavaran l'estaca de la nova soca.

Glòria, torna a estimar-mos.

Siguem qui som i serem algú.

servido por newkidsontheblog 9 comentarios compártelo